Caçador, has d'estar atent! Recorda que ets una part fonamental en la vigilància activa i passiva de la fauna salvatge.
Des de principis de setembre d’aquest any (2016) han aparegut uns 75 senglars morts o malalts a la zona francesa del massís de la Albera (http://www.oncfs.gouv.fr/Espace-Presse-Actualites-ru16/Nouveau-foyer-de-maladie-de-l-deme-massif-des-amp-nbsp-ar1893). La mortalitat sembla afectar principalment a individus joves, d’entre 4 i 6 mesos, amb una bona condició corporal. També s’han vist afectats alguns adults i alguns amb una baixa condició corporal. Els animals trobat malalts mostraven signes neurològics com ara incoordinació, tremolors o fins i tot convulsions. La recerca realitzada pel SAGIR (Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage), conclou que es tracta de “la malaltia dels edemes”, per això han estat necessàries anàlisis epidemiològiques, anatomopatològiques (necròpsies) i bacteriològiques.
No és la primera vegada que la malaltia dels edemes causa una mortalitat important de senglars a França. Aquesta malaltia ja va ser detectada a la localitat d’Ardèche, a la regió del Roine - Alps al 2013 (http://www.oncfs.gouv.fr/Reseau-SAGIR-ru105/Actualites-sanitaires-SAGIR-2013-ar1578). Mortalitat que es va estendre des de juliol a desembre i des d’aquell any s’ha repetit a la mateixa localitat els anys següents.
La malaltia dels edemes està causada per la proliferació a l’intestí de determinades soques del bacteri Escherichia coli (E.coli), que produeix una toxina coneguda com shigatoxina (STEC). Aquesta toxina passa al torrent sanguini, provoca danys a la paret dels vasos sanguinis alterant la seva permeabilitat, de manera que surt líquid a l’espai adjacent i dóna lloc a l’aparició dels “edemes”. En els animals que moren ràpidament (curs agut de la malaltia) és molt possible que no es vegi cap alteració a simple vista. En els animals amb un curs de la malaltia més llarg és possible veure els signes neurològics descrits anteriorment (a causa de l’edema cerebral), edema de les parpelles (veure la fotografia de la ONCFS, figura 1), edema al teixit subcutani i a l’intestí. El bacteri s’elimina a través de les femtes i per això el contagi és a través del consum d’aliment o aigua contaminada amb femtes (transmissió oro-fecal).
Des de finals d’agost ens han arribat rumors sobre una mortalitat similar de senglars de la part catalana del massís de l’Albera. No obstant això, no hem rebut cap animal per a la seva anàlisi i per tant no s’ha pogut confirmar.
CAÇADOR, RECORDA QUE :
1) NO CONSUMIU ANIMALS QUE PRESENTIN SIGNES CLÍNICS DE MALALTIA NI TAMPOC ELS DONEU ALS GOSSOS.
2) Si trobeu animals malalts o morts ÉS IMPORTANT CONTACTAR AMB EL COS D’AGENTS RURALS perquè aquest puguin vehicular els animals a la Facultat de Veterinària per al seu estudi (SEFaS, Servei d’Ecopatologia de la Fauna Salvatge),
3) NO DEIXEU ANIMALS MALALTS MORTS AL CAMP, ja que contaminen el medi i seran font de malaltia per altres animals, en aquest cas especialment per a altres senglars o per als porcs domèstics
4) s’ha de tractar com un bacteri potencialment zoonòtic (potencial que es determina laboratorialment).
Figura 1. Senglar amb inflamació edematosa de les parpelles.
www.oncfs.gouv.fr/Espace-Presse-Actualites-ru16/Nouveau-foyer-de-maladie-de-l-deme-massif-des-amp-nbsp-ar1893
