La Territorial de Girona la Federació Catalana de Caça lamenta la decisió de l’Ajuntament de Vilabertran de declarar tot el seu terme municipal, unes 200 hectàrees, com a zona de seguretat, una mesura pensada per a protegir les persones i els seus béns de les activitats cinegètiques prohibint l’ús d’armes de foc. D’acord amb el text legislatiu, és cert que aquesta és una mesura que poden executar els municipis, però sorprèn que es faci de manera unilateral per part del consistori i sense consens d’altres actors. Aquesta mesura es va presentar al Consell de Caça territorial i només ajuntament i Generalitat ho van defensar.
La declaració de zona de seguretat, pensada en el text legal per a protegir les persones, pot comportar una sèrie de riscos per als municipis que les adoptin a discreció i a l’engròs com és el cas de Vilabertran. En primer lloc, l’elevada presència que es registra d’aquests animals causa destrosses en alguns camps i això comporta pèrdues per als pagesos. El sector primari és dels més afectats, sobretot en el cas dels productors de panís. A banda, ja s’ha vist que a altres municipis de l’Alt Empordà, els animals molesten a veïns amb la seva presència si se senten segurs i impunes davant de l’activitat humana. L’Ajuntament contribueix a que totes aquestes espècies acabin adaptant-se i convivint amb la població, amb els riscos econòmics i de salut pública que suposa convertir-se en una reserva de senglars.
La Territorial de Girona de la Federació Catalana de Caça constata que l’Ajuntament de Vilabertran s’equivoca d’enemic. D’altra banda, els serveis jurídics de la Territorial estan analitzant com responen a aquesta mesura, contemplant la presentació conjunta d’un recurs d’alçada que ja han anunciat entitats com les JARC, Unió de Pagesos o el Consorci Forestal de Catalunya.