Entitats científiques de tota Espanya aproven un manifest que avala la possibilitat de dur a terme el control d'espècies cinegètiques durant l'estat d'alarma.
Les entitats més representatives del món rural han deixat clar avui que és imprescindible desenvolupar accions de control de la fauna cinegètica durant l'estat d'alarma per evitar danys irreparables en el camp espanyol.
En concret, la Asociación de Jóvenes Agricultores (ASAJA), Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos (UPA), Federación Española de Asociaciones de Ganado Selecto (FEAGAS), Confederación de Organizaciones de Selvicultores de España (COSE), Federación Española de la Dehesa (FEDEHESA), Colegio Oficial de Ingenieros de Montes, Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de Centro y Canarias, Real Federación Española de Caza (RFEC), Fundación Artemisan, Asociación Interprofesional del Ovino y Caprino de Carne (INTEROVIC), Asociación Interprofesional del Cerdo Ibérico (ASICI), Asociación Interprofesional de la Carne de Caza (ASICCAZA) y Asociación Española de Productores de Vacuno de Carne (ASOPROVAC) consideren que, a dia d'avui, no hi ha una alternativa viable a el control de poblacions per part de sector cinegètic.
En aquest sentit, aquestes entitats han donat suport l'informe tècnic sobre "La importància del control de fauna cinegètica durant l'estat d'alarma", signat avui mateix per un grup de 17 científics i experts.
Aquest document de caràcter tècnic "avala la possibilitat d'efectuar el control de poblacions cinegètiques durant el present estat d'alarma" en aquells casos en què s'estiguin produint danys a l'agricultura o a la ramaderia i complint les normes de prevenció sanitària imprescindibles en aquests moments.
L'informe recorda que els animals salvatges provoquen cada any a Espanya entre 8.000 i 10.000 sinistres agrícoles. Per això, les entitats del món rural assenyalen que l'escrit llançat fa uns dies per organitzacions ecologistes per impedir aquests controls poblacionals, en contra del criteri de el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, suposa una enorme irresponsabilitat.
Així, insisteixen que aquesta postura del sector ecologista mostra, un cop més, el seu profund desconeixement de la realitat del món rural i té l'únic objectiu d'atacar amb demagògia al sector de la caça, encara a costa de provocar un dany incalculable a milers de productors de tot Espanya. Això, afegeixen, suposa una enorme irresponsabilitat que, de ser atesa, tindria conseqüències incalculables que, un cop més, recaurien sobre el sector de camp. Un sector primari que en la situació actual és encara més rellevant si és possible, ja que és el que garanteix el proveïment d'aliments als ciutadans mentre altres, des dels seus despatxos, els neguen, fins i tot, la possibilitat de protegir els seus cultius i els seus caps de bestiar. De fet, en el seu escrit els ecologistes parlen en termes generals però no plantegen cap proposta concreta, ni expliquen quant costarà ni com ni quan ho portarien a terme.
Per això, els representants del món rural recorden que no s'està parlant de danys futurs ni hipotètics, sinó que és una cosa real. A dia d'avui ja hi ha explotacions afectades per tot Espanya, amb vinyes, noves plantacions de conreus llenyosos o conreus de cereal arrasats per conills, senglars o cérvols; amb bens atacats per senglars i guineus; i amb una situació de màxima alerta de sanitat animal en moltes ramaderies. Unes pèrdues de les que ningú es fa càrrec i que sembla que alguns no volen evitar.
ARGUMENTS TÈCNICS I CIENTÍFICS
El manifest científic ha estat remès avui mateix als ministeris d'Agricultura, Pesca i Alimentació i per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. El document deixa clar que "la caça és una eina clau perquè s'utilitza per baixar les mantenir les densitats de determinades espècies en el medi natural, complint així una funció primordial en la resolució dels problemes esmentats".
Així mateix, recorda que no es tracta de caçar, sinó de "posar-se al servei de l'administració per dur a terme accions de gestió que consisteixen en el control d'algunes poblacions de certes espècies". A més, per dur a terme aquestes accions és necessari comptar amb autoritzacions expresses, només es faria en casos concrets i és possible fer ús de les normes sanitàries imposades en aquests moments.
D'altra banda, els experts remarquen les conseqüències de l'elevada densitat d'algunes espècies cinegètiques a Espanya, que són principalment quatre: danys als cultius (en els últims anys es produeixen a Espanya entre 8.000 i 10.000 sinistres agrícoles causats per fauna silvestre); accidents de trànsit (gairebé 9.000 a l'any es deuen a espècies de caça, segons les últimes dades); persistència de malalties de gran rellevància per a la Sanitat Pública i Animal; i danys als ecosistemes.
Manifest sobre el control cinegètic per danys durant l´Estat d´Alarma